Algunes dades bàsiques: 500 milions d’usuaris actius, és a dir 1 de cada 13 persones del planeta és a Facebook. (A partir d’ara al próxim que em digui que no hi té compte me’l miraré raro… :-O )

I aquí és on ens posem en plan obsessiu: gairebé la meitat dels usuaris de 18 a 34 anys mira Facebook al matí només llevar-se… dels quals un 28% ho fan des del móbil… dins del llit!!

Més curiositats: cada 20 minuts es comparteixen un milió d’enllaços, s’accepten gairebé 2 milions de peticions d’amistat i es fan més de 10 milions de comentaris…

El cap em dóna voltes, vaig a compartir-ho a Facebook (us prometo que no sóc dins el llit encara)

via adfreak

A Fbcat.com s’hi publiquen amb freqüència informacions que aprofundeixen en alguns conceptes relacionats amb la xarxa social, en les diferents aplicacions que pots afegir al teu perfil o enllaços a articles publicats ens diferents mitjans online relacionats amb Facebook.

Si voleu estar al dia i treure’n suc, només cal que us feu “fans” de la seva pàgina a Facebook (no podia ser d’altra manera!) fent clic al boto “m’agrada”.

Ja van camí dels 500 admiradors, i Betes i Clicks n’és un d’ells!

• Un 61% dels usuaris de xarxes socials utilitza aquest servei a diari, i un 84% més d’una vegada a la setmana.

• L’usuari de xarxes socials dedica més temps a aquest servei que a d’altres serveis d’Internet o fins i tot que als mitjans convencionals, ja que és el mitjà que més li agrada, principalment per considerar-lo el més divertit i un dels més actuals i dinàmics.

• L’activitat més comú a les xarxes socials és l’enviament de missatges. La segona activitat que es realitza amb més freqüència és compartir imatges o fotografies.

• Dins de les xarxes socials, s’interactua amb més freqüència amb els amics actuals que amb cap altre tipus de contacte. No obstant això, també s’interactua amb freqüència amb antics amics, companys d’estudis i amb familiars.

• La manca de privacitat i d’intimitat són els principals frens de les xarxes socials. També es perceben de forma negativa els falsos perfils i els enganys d’alguns usuaris.

• Facebook és la xarxa social més coneguda de forma espontània i suggerida (l’utilitza un 82% de la mostra), i és la preferida per la meitat de la mostra analitzada. Tuenti és la segona més coneguda de forma espontània i la més preferida per un 24%.

• L’usuari de xarxes socials es connecta principalment a la llar. Un 87% es connecta des de casa molt o bastant sovint. Només el 17% de les connexions tenen lloc a la feina i un 8% al centre d’estudis  (aquesta és la conclusió que més em sorprèn… i em fa pensar que la gent no deia la veritat i que el resultat està una mica sesgat, com quan hi ha eleccions i a les enquestes sempre surten menys vots per al PP)

• Un 30% de la mostra indica que recorda alguna campanya de comunicació concreta a les Xarxes Socials.

• Un 44% dels enquestats és fan o amic d’alguna marca o empresa dins de les Xarxes Socials.

• Tuenti és la xarxa social més coneguda i la més freqüentada pel segment de 18 a 24 anys. Facebook és la xarxa menys freqüentada pel segment més jove (18 a 24 anys), i més freqüentada per la resta de segments, principalment pel de 25 a 30 anys.

Trobo que és un bon informe i només afegiria un parell comentaris:

a) Si amb 14 anys ja pots tenir compte a moltes xarexs socials, la mostra hauria d’haver inclós menors d’edat. De la mateixa manera, al “capar” la mostra als 55 anys crec que es sesguen una mica els resultats, sobretot pel que fa a les xarxes socials professionals com Xing o LinkedIn. Hi molts sèniors (>50) que utilitzen Internet, i aquest segment és un dels que més ha crescut últimament a les xarxes socials.

b) YouTube no és una xarxa social, és un portal de vídeo. Per molt que ho intentin colar amb calçador: la gent no la menciona espontàniament com a xarxa social perquè no ho és (duh). Això no treu que és molt popular també.

Feu clic aquí per veure la presentació sencera de l’informe si li voleu fer un cop d’ull:

Nasza-klasa.pl: Nasza-klasa és la xarxa social més popular de Polònia, el nom significa “la nostra classe” i està centrat al voltant d’escoles i universitats, cursos, promocions d’estudiants, etc. Es va fundar a finals del 2006 i sembla que ja té 27 milions d’usuaris (segons la wikipedia)

Odnoklassniki: Fundada el 2006, es tracta d’una xarxa social molt popular a Russia i altres països de l’antiga Unió Soviètica, tot i que segons el mapa del que parlavem a l’entrada anterior, a Russia la supera en popularitat una altra xarxa, VKontakte, de la que parlo una mica més avall. Sembla que hi ha una història darrera la creació d’aquesta pàgina semblant a la de Facebook, sembla que el fundador ha estat acusat de copiar la tecnologia d’una altra empresa per a la qual treballava… mmm…

One.lt: és una altra xarxa social i la pàgina web més popular a Lituània (apart de Google) segons Alexa. Amb aquest nom tan genèric m’ha costat molt obtenir-ne informació però sembla que també ofereixen serveis d’email i entreteniment via móbil.

Orkut: el cas d’Orkut és dels més curiosos ja que, tot i que encara que molts potser no n’haureu sentit a parlar abans, aquesta xarxa social és internacional i pertany a Google (!!). Tot i que es va fundar el 2004 a California, ara es dirigeix des de les oficines de Google Brasil ja que és allà i a la India on té la base d’usuaris més gran. La raó per això no està clara però sembla ser que gràcies al “boca-orella” es va extendre molt ràpidament en aquests països i ara hi domina per davant de MySpace o Facebook. Com a curiositat extra, resulta que “orkut” en finlandès vol dir “orgasme”. Malgrat això, sembla que a Finlandia hi domina Facebook, però és un exemple molt clar per il·lustrar que és important quan es tria una marca comprovar aquestes coses

QQ: sembla que la xinesa Tencent QQ és la xarxa social més gran del món, amb 300 milions d’usuaris. No és només una xarxa típica sino que també és un sistema de missatgeria instantània i una plataforma de jocs. Però encara millor, QQ sembla ser la que més ingressos genera, ja que la publicitat no és el seu principal model de negoci sino la venta de jocs i altres continguts d’entreteniment. Si us interessa aquest tema, us recomano llegiu aquesta entrada a Comunidad en la Red

Skyrock: es tracta d’una xarxar social d’origen francès (i francòfon) que va començar com una xarxa de blogs. Pel seu origen segueix sent bastant popular entre els més joves a França, Bèlgica i Suïssa, encara que avui en dia està disponible en diverses llengües europees.

VKontakte: el nom vol dir “en contacte”, és la líder a Russia i pel que diuen, s’assembla moltíssim a Facebook, fins i tot en el model de negoci (no sé si això es bo…). Ja té més de 36 milions d’usuaris i van pujant (a la seva home page hi ha un contador), i és tan popular que fins i tot és un lloc de referència per a penjar ofertes de feina.

Wretch: a Taiwan el que es porta és tenir un perfil en aquesta web, el nom de la qual significa “petita web anònima” o “petita estació sense nom” (?!). Està disponible en diversos idiomes incloent-hi l’anglès, hi ha una versió bàsica i una versió VIP (no em queda clar si de pagament) i, com a curiositat, està prohibit accedir-hi des de la Xina des d’agost del 2007.

Zing: l’última de la llista ha estat la que més m’ha costat de trobar, ja que ni tan sols surt a la wikipedia. Es tracta de la xarxa social més popular a Vietnam, creada el 2007 especialment per als habitants d’aquest país.

Bé, espero que us hagi resultat interessant aquest passeig internacional 2.0. Si coneixeu alguna d’aquestes xarxes i voleu afegir informació, feu-m’ho saber als comentaris!

Em sembla curiós aprendre que hi ha vida més enllà del Facebook i del MySpace (o del Tuenti!), i que algunes xarxes socials amb milions d’usuaris són grans desconegudes per nosaltres.

He pensat que valdria la pena fer una ullada a les diferents xarxes que són líders a cada racó de món:

Cyworld: creada el 1999 és la xarxa més popular a Corea del Sud. A banda dels típics perfils i llistes de contactes, els usuaris creen els seus “mini-me” i tenen una “habitació” virtual que poden decorar al seu gust i convidar-hi els seus amics. També hi ha una versió americana, amb menys èxit però en anglès per si voleu xafardejar.

Friendster: La història de Friendster és curiosa, es va fundar el 2003 a Estats Units i va ser molt popular al principi al seu país d’origen. Amb el temps però els usuaris americans es van anar passant a altres xarxes noves (sobretot MySpace primer i ara Facebook) i Friendster ara és molt més popular als paísos del sud-est asiàtic, amb un total de 90 milions d’usuaris a tot el món. Per adaptar-se als usuaris, la web està disponible a banda de en anglès en tailandès, vietnamita, indonesi, xinès, coreà, etc… ah i en espanyol!

Hi5: va ser fundada el 2003 per un emprenedor Indi però la majoria dels seus usuaris són de l’Amèrica Llatina, on és líder en alguns paísos. Durant un temps va ser popular a Espanya, fins que va ser substituïda per altres més noves.

Hyves: és la xarxa social de moda a Holanda, creada el 2004, amb uns 7 milions d’usuaris (dels quals 5 milions són holandesos). Tots els polítics i famosos holandesos hi tenen un perfil!

iWiW: és l’equivalent a Tuenti d’Hongria, només disponible en hongarès i només accessible per invitació. Segons el mapa segueix sent la més popular al seu país.

Lidé: és la xarxa més popular de la República Checa. No n’he pogut trobar cap més informació però per la pinta de la portada em recorda una web per “lligar”

Maktoob: Maktoob és una empresa web àrab fundada a Jordania i que ofereix diversos serveis online, entre ells una xarxa social anomenada As7ab Maktoob i altres ofertes onlines adaptades al format àrab (que entre d’altres coses es llegeix de dreta a esquerra) com, una web de subastes, un servei d’email, un cercador o un servei de blogs.

Mixi: és la líder des de fa temps a Japó, on hi ha diverses xarxes socials “locals” populars. A Mixi els usuaris s’organitzen en comunitats per interessos comuns i és gairebé impossible registrar-s’hi si no vius a Japó ja que necessites una adreça d’email de telèfon móbil japonès (allà el tema dels móbils va una mica diferent…). Com a curiositat, recentment van prohibir que els usuaris la fessin servir per lligar, per tal de fer la web “apta” per als menors de 18 anys. M’agradaria saber com ho controlen això…??

Continuarà… la segona part de la llista la publicarem en un altre post ben aviat!

He trobat el mapa via Comunidad en la Red i Techcrunch i la informació sobre les diferents xarxes socials amb ajuda de la Wikipedia

El Papa no té perfil a Facebook per tant no us en podeu fer amics, ni seguidors, ni fer-li “toques” però a través de la seva aplicació, que està disponible en diferents idiomes, podeu compartir el missatge amb els vostres amics, convidant-los a provar la aplicació o enviant-los postals com aquestes:

La veritat és que aquesta aplicació és part d’una campanya d’iniciatives 2.0 que ha llançat el vaticà per a connectar amb els joves a través dels nous sistemes de comunicació. Tota la informació es recull al seu portal Pope2you.net.

Si voleu connectar amb el Papa a la xarxa també teniu:

• El seu canal a Youtube:

• Una aplicació d’iPhone per a rebre notícies i fotografies al vostre telèfon:

• La WIKICATH, una plataforma per a llegir el missatge catòlic de forma interactiva i amb hipertext (no sé perquè en diuen wiki, perquè no es pot editar ni res, però vaja…)

La veritat és que em sembla interessant que l’esglèsia catòlica s’intenti apropar als joves a través dels seus mitjans. Encara que moltes d’aquestes aplicacions “pequen” de poc socials perquè els falta interacció (només retransmeten), crec que el principal problema a l’hora de connectar amb les generacions més joves ara per ara és un desencaix en el missatge i no el mitjà, i malauradament, encara que twittejin les misses o es facin un Fotolog, això és difícil d’arreglar.

Via Cinco Días, ReadWriteWeb i Mashable

Sembla que darrera la història de la fundació de la comunitat i l’empresa hi ha una trama de traició, diners, ambició i fins i tot sexe (!!??). Vaja, que el bilionari més jove del món (ahir va fer 25 anyets!!) sembla ser tot un angelet…

Com no podia ser d’altra manera, llegim via TBDC que els impulsors del projecte han creat un grup a Facebook per discutir els seus plans i aprendre dels usuaris: Aaron Sorkin & The Facebook Movie. Per als que no veieu clar com es pot escriure un guió sobre una web, hi he trobat aquesta aclaració escrita pel mateix Aaron Sorkin responent a un usuari que li deia que no li agradaven les xarxes socials:

Comparteixo algunes de les vostres preocupacions en relació amb les xarxes socials (tot i que estic disfrutant interactuant amb els que visiteu aquesta pàgina). Aquesta pel.lícula anirà sobre la invenció de Facebook – sobre com un estudiant universitari de segon curs es va convertir en el bilionari més jove del món creant una empresa des del seu dormitori que va créixer fins a la mida de la CBS en pocs mesos. No cal que t’agradi la bomba atómica per veure una pel·lícula sobre el Projecte Manhattan oi?

En resposta a tot això, Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook i, sembla ser, futur personatge protagonista del film, ja ha enviat una circular als seus col·laboradors actuals i passats demanant-los que “s’abstinguin de comentar amb tercers” informació interna de l’empresa. Ai ai… què amaguen??

Què us sembla? L’aniríeu a veure? Jo no sé què dir-hi, la veritat… almenys no serà una seqüela o un remake!

Aquí teniu un resum amb enllaços als temes i persones que hi apareixen i alguns comentaris del que em va semblar:

• L’exemple del poble de Copons, explicat pel seu regidor Ricard Espelt (el seu blog, el seu Twitter), i la iniciativa de Copons 2.0 a través del qual els habitants del poble participen en la política local
• El cas de la Gina Tost, videoblogger (la seva web, el seu blog, el seu Twitter) i presentadora de Balzac.tv. Em va cridar l’atenció quan va parlar de que havia rebut amenaces de mort. Aquest és un tema que es podria haver aprofundit, ja que la “violència” d’aquesta mena a través de la xarxa és un tema preocupant i que afecta especialment les dones (un exemple de com la vida online no deixa de ser un reflexe de la vida offline)
• El periodista tecnològic Francis Pisani (el seu blog), que explica els seus plantejaments sobre l’efecte democratitzador de les xarxes socials
• Inevitablement surt el tema de la privacitat i visiten l’Agència Espanyola de la Protecció de Dades. Aquest tall no aclara massa res, al cap i a la fi és un fenòmen molt recent i ja se sap que les coses legals van sempre per darrera, però em quedo amb la dada de que el 43% dels usuaris no restringeix la privacitat del seu perfil.
• Visiten la seu de Tuenti i parlen amb un dels fundadors, Ícaro Moyano (el seu blog). S’explica bé i diu les coses clares. Ah, i evidentment, ens queda clar que les empreses d’Internet tenen oficines xaxi-piruli!
• Parlen amb en Genís Roca (el seu blog, el seu Twitter), consultor d’Internet social i veiem l’ús que fan a la seva empresa del Yammer (un Twitter enfocat a empreses, del que parlarem un dia d’aquests). També veiem com la seva filla adolescent es mou per Internet i ens explica que va tancar el seu Metroflog (un tipus de blog de fotos) perquè “els comentaris anònims t’insulten”. Un altre cop surt aquest tema i tampoc s’hi entra.
• Uns quants professors d’institut parlen del tema. Poc interessant, més que res perquè no diuen res de nou, podrien haver parlat dels usos que poden tenir les xarxes socials en l’educació no?
• Un mosso d’esquadra que fa xerrades pels instituts sobre els “perills” de la xarxa. Em sembla bé que es difongui la precaució, però, almenys el fragment que es veu és una mica alarmista. “95% dels pederastes arriben als menors a través d’Internet”… 95%?? Em sembla una xifra una mica elevada, m’agradaria saber d’on la treuen. I els extranys que ofereixen caramels a qui no has de fer cas? No és per fer-ne broma, però crec que de vegades li atribuïm a Internet perills que han existit tota la vida, s’ha de matisar.
• Un noi addicte a Internet explica la seva experiència. Aquesta part és la que menys m’ha agradat ja que trobo que no tenia molt d’encaix amb la resta del que es parlava. Com diu la seva doctor, “és un síntoma d’altres problemes”, és a dir, el problema és la persona no les tecnologies. Em sembla un tema interessant però per a dedicar-li un programa, aquí, amb quatre pinzellades torna a ser un exemple d’alarmisme.
• Veiem l’ús professional que en fa Daniel Clivillé, un headhunter que busca directius a través de LinkedIn, un punt de vista diferent que arrodoneix el reportatge: no tot és entreteniment a les xarxes socials
• Les conclusions són encertades i m’agrada especialment la reflexió sobre l’escletxa digital que s’està produïnt amb les classes dirigents que prenen decisions però no utilitzen ni coneixen els nous mitjans ni el seu potencial.
• I finalment, la pregunta que es feien molts al final… per què no van parlar de Twitter?? Twitter si que va parlar d’ells, com podeu veure aquí. Potser un altre dia li dediquin un programa sencer!

Llegeixo al Twitter de Genís Roca que el programa va tenir el seu rècord d’audiència: 730.000 espectadors, 100.000 més que la setmana passada, i un 24,4 de share. Sembla que és un tema que interessa no? A veure si prenen nota els de “la nostra”!!

I si en voleu llegir més us deixo un parell d’enllaços d’altres blogs que han parlat del programa:

Pepa Loves

Lluiski Blog

El primer, Internet no nos cambia tanto d’El País parla de com estudis sociològics demostren que som bastant iguals en la vida real i en la vida online i hi podem llegir testimonis esfereïdors com l’experiència del pobre Miqui Puig que tenia tants amics al Facebook que va haver de desapuntar-se’n.

El País aquesta setmana estava a tope amb el tema i també va publicar Tu ‘extimidad’ contra mi intimidad, on explica el concepte d’extimidad com una manera de “fer externa la intimitat” i després fa un poti-poti impressionant (i una mica confús, per ser sincers) en una argumentació que barreja Gran Hermano, l’assassinat de la Marta del Castillo i la mort de la celebrity anglesa Jade Goody.

Després tres articles més al voltant de Twitter: una entrevista amb el fundador a El País amb el polèmic títol “Twitter no es una red social sino una herramienta de comunicación” (vés per on!), un sobre possibles models de negoci a El Mundo Twitter intenta captar ingresos (a la premsa de tota la vida aquest tema els preocupa molt, costa de païr que tothom en parli i aparentment no hi guanyin calers) i finalment un a EP3 (el suplement “jove” d’El País) sobre els famosos que twittejen: Cápsulas de fama en 140 carácteres
Són temes d’actualitat! Llàstima que a vegades els periodistes se’ls nota que no han provat massa aquestes eines de les que parlen…