Nasza-klasa.pl: Nasza-klasa és la xarxa social més popular de Polònia, el nom significa “la nostra classe” i està centrat al voltant d’escoles i universitats, cursos, promocions d’estudiants, etc. Es va fundar a finals del 2006 i sembla que ja té 27 milions d’usuaris (segons la wikipedia)

Odnoklassniki: Fundada el 2006, es tracta d’una xarxa social molt popular a Russia i altres països de l’antiga Unió Soviètica, tot i que segons el mapa del que parlavem a l’entrada anterior, a Russia la supera en popularitat una altra xarxa, VKontakte, de la que parlo una mica més avall. Sembla que hi ha una història darrera la creació d’aquesta pàgina semblant a la de Facebook, sembla que el fundador ha estat acusat de copiar la tecnologia d’una altra empresa per a la qual treballava… mmm…

One.lt: és una altra xarxa social i la pàgina web més popular a Lituània (apart de Google) segons Alexa. Amb aquest nom tan genèric m’ha costat molt obtenir-ne informació però sembla que també ofereixen serveis d’email i entreteniment via móbil.

Orkut: el cas d’Orkut és dels més curiosos ja que, tot i que encara que molts potser no n’haureu sentit a parlar abans, aquesta xarxa social és internacional i pertany a Google (!!). Tot i que es va fundar el 2004 a California, ara es dirigeix des de les oficines de Google Brasil ja que és allà i a la India on té la base d’usuaris més gran. La raó per això no està clara però sembla ser que gràcies al “boca-orella” es va extendre molt ràpidament en aquests països i ara hi domina per davant de MySpace o Facebook. Com a curiositat extra, resulta que “orkut” en finlandès vol dir “orgasme”. Malgrat això, sembla que a Finlandia hi domina Facebook, però és un exemple molt clar per il·lustrar que és important quan es tria una marca comprovar aquestes coses

QQ: sembla que la xinesa Tencent QQ és la xarxa social més gran del món, amb 300 milions d’usuaris. No és només una xarxa típica sino que també és un sistema de missatgeria instantània i una plataforma de jocs. Però encara millor, QQ sembla ser la que més ingressos genera, ja que la publicitat no és el seu principal model de negoci sino la venta de jocs i altres continguts d’entreteniment. Si us interessa aquest tema, us recomano llegiu aquesta entrada a Comunidad en la Red

Skyrock: es tracta d’una xarxar social d’origen francès (i francòfon) que va començar com una xarxa de blogs. Pel seu origen segueix sent bastant popular entre els més joves a França, Bèlgica i Suïssa, encara que avui en dia està disponible en diverses llengües europees.

VKontakte: el nom vol dir “en contacte”, és la líder a Russia i pel que diuen, s’assembla moltíssim a Facebook, fins i tot en el model de negoci (no sé si això es bo…). Ja té més de 36 milions d’usuaris i van pujant (a la seva home page hi ha un contador), i és tan popular que fins i tot és un lloc de referència per a penjar ofertes de feina.

Wretch: a Taiwan el que es porta és tenir un perfil en aquesta web, el nom de la qual significa “petita web anònima” o “petita estació sense nom” (?!). Està disponible en diversos idiomes incloent-hi l’anglès, hi ha una versió bàsica i una versió VIP (no em queda clar si de pagament) i, com a curiositat, està prohibit accedir-hi des de la Xina des d’agost del 2007.

Zing: l’última de la llista ha estat la que més m’ha costat de trobar, ja que ni tan sols surt a la wikipedia. Es tracta de la xarxa social més popular a Vietnam, creada el 2007 especialment per als habitants d’aquest país.

Bé, espero que us hagi resultat interessant aquest passeig internacional 2.0. Si coneixeu alguna d’aquestes xarxes i voleu afegir informació, feu-m’ho saber als comentaris!

Em sembla curiós aprendre que hi ha vida més enllà del Facebook i del MySpace (o del Tuenti!), i que algunes xarxes socials amb milions d’usuaris són grans desconegudes per nosaltres.

He pensat que valdria la pena fer una ullada a les diferents xarxes que són líders a cada racó de món:

Cyworld: creada el 1999 és la xarxa més popular a Corea del Sud. A banda dels típics perfils i llistes de contactes, els usuaris creen els seus “mini-me” i tenen una “habitació” virtual que poden decorar al seu gust i convidar-hi els seus amics. També hi ha una versió americana, amb menys èxit però en anglès per si voleu xafardejar.

Friendster: La història de Friendster és curiosa, es va fundar el 2003 a Estats Units i va ser molt popular al principi al seu país d’origen. Amb el temps però els usuaris americans es van anar passant a altres xarxes noves (sobretot MySpace primer i ara Facebook) i Friendster ara és molt més popular als paísos del sud-est asiàtic, amb un total de 90 milions d’usuaris a tot el món. Per adaptar-se als usuaris, la web està disponible a banda de en anglès en tailandès, vietnamita, indonesi, xinès, coreà, etc… ah i en espanyol!

Hi5: va ser fundada el 2003 per un emprenedor Indi però la majoria dels seus usuaris són de l’Amèrica Llatina, on és líder en alguns paísos. Durant un temps va ser popular a Espanya, fins que va ser substituïda per altres més noves.

Hyves: és la xarxa social de moda a Holanda, creada el 2004, amb uns 7 milions d’usuaris (dels quals 5 milions són holandesos). Tots els polítics i famosos holandesos hi tenen un perfil!

iWiW: és l’equivalent a Tuenti d’Hongria, només disponible en hongarès i només accessible per invitació. Segons el mapa segueix sent la més popular al seu país.

Lidé: és la xarxa més popular de la República Checa. No n’he pogut trobar cap més informació però per la pinta de la portada em recorda una web per “lligar”

Maktoob: Maktoob és una empresa web àrab fundada a Jordania i que ofereix diversos serveis online, entre ells una xarxa social anomenada As7ab Maktoob i altres ofertes onlines adaptades al format àrab (que entre d’altres coses es llegeix de dreta a esquerra) com, una web de subastes, un servei d’email, un cercador o un servei de blogs.

Mixi: és la líder des de fa temps a Japó, on hi ha diverses xarxes socials “locals” populars. A Mixi els usuaris s’organitzen en comunitats per interessos comuns i és gairebé impossible registrar-s’hi si no vius a Japó ja que necessites una adreça d’email de telèfon móbil japonès (allà el tema dels móbils va una mica diferent…). Com a curiositat, recentment van prohibir que els usuaris la fessin servir per lligar, per tal de fer la web “apta” per als menors de 18 anys. M’agradaria saber com ho controlen això…??

Continuarà… la segona part de la llista la publicarem en un altre post ben aviat!

He trobat el mapa via Comunidad en la Red i Techcrunch i la informació sobre les diferents xarxes socials amb ajuda de la Wikipedia

Aquí teniu un resum amb enllaços als temes i persones que hi apareixen i alguns comentaris del que em va semblar:

• L’exemple del poble de Copons, explicat pel seu regidor Ricard Espelt (el seu blog, el seu Twitter), i la iniciativa de Copons 2.0 a través del qual els habitants del poble participen en la política local
• El cas de la Gina Tost, videoblogger (la seva web, el seu blog, el seu Twitter) i presentadora de Balzac.tv. Em va cridar l’atenció quan va parlar de que havia rebut amenaces de mort. Aquest és un tema que es podria haver aprofundit, ja que la “violència” d’aquesta mena a través de la xarxa és un tema preocupant i que afecta especialment les dones (un exemple de com la vida online no deixa de ser un reflexe de la vida offline)
• El periodista tecnològic Francis Pisani (el seu blog), que explica els seus plantejaments sobre l’efecte democratitzador de les xarxes socials
• Inevitablement surt el tema de la privacitat i visiten l’Agència Espanyola de la Protecció de Dades. Aquest tall no aclara massa res, al cap i a la fi és un fenòmen molt recent i ja se sap que les coses legals van sempre per darrera, però em quedo amb la dada de que el 43% dels usuaris no restringeix la privacitat del seu perfil.
• Visiten la seu de Tuenti i parlen amb un dels fundadors, Ícaro Moyano (el seu blog). S’explica bé i diu les coses clares. Ah, i evidentment, ens queda clar que les empreses d’Internet tenen oficines xaxi-piruli!
• Parlen amb en Genís Roca (el seu blog, el seu Twitter), consultor d’Internet social i veiem l’ús que fan a la seva empresa del Yammer (un Twitter enfocat a empreses, del que parlarem un dia d’aquests). També veiem com la seva filla adolescent es mou per Internet i ens explica que va tancar el seu Metroflog (un tipus de blog de fotos) perquè “els comentaris anònims t’insulten”. Un altre cop surt aquest tema i tampoc s’hi entra.
• Uns quants professors d’institut parlen del tema. Poc interessant, més que res perquè no diuen res de nou, podrien haver parlat dels usos que poden tenir les xarxes socials en l’educació no?
• Un mosso d’esquadra que fa xerrades pels instituts sobre els “perills” de la xarxa. Em sembla bé que es difongui la precaució, però, almenys el fragment que es veu és una mica alarmista. “95% dels pederastes arriben als menors a través d’Internet”… 95%?? Em sembla una xifra una mica elevada, m’agradaria saber d’on la treuen. I els extranys que ofereixen caramels a qui no has de fer cas? No és per fer-ne broma, però crec que de vegades li atribuïm a Internet perills que han existit tota la vida, s’ha de matisar.
• Un noi addicte a Internet explica la seva experiència. Aquesta part és la que menys m’ha agradat ja que trobo que no tenia molt d’encaix amb la resta del que es parlava. Com diu la seva doctor, “és un síntoma d’altres problemes”, és a dir, el problema és la persona no les tecnologies. Em sembla un tema interessant però per a dedicar-li un programa, aquí, amb quatre pinzellades torna a ser un exemple d’alarmisme.
• Veiem l’ús professional que en fa Daniel Clivillé, un headhunter que busca directius a través de LinkedIn, un punt de vista diferent que arrodoneix el reportatge: no tot és entreteniment a les xarxes socials
• Les conclusions són encertades i m’agrada especialment la reflexió sobre l’escletxa digital que s’està produïnt amb les classes dirigents que prenen decisions però no utilitzen ni coneixen els nous mitjans ni el seu potencial.
• I finalment, la pregunta que es feien molts al final… per què no van parlar de Twitter?? Twitter si que va parlar d’ells, com podeu veure aquí. Potser un altre dia li dediquin un programa sencer!

Llegeixo al Twitter de Genís Roca que el programa va tenir el seu rècord d’audiència: 730.000 espectadors, 100.000 més que la setmana passada, i un 24,4 de share. Sembla que és un tema que interessa no? A veure si prenen nota els de “la nostra”!!

I si en voleu llegir més us deixo un parell d’enllaços d’altres blogs que han parlat del programa:

Pepa Loves

Lluiski Blog

El primer, Internet no nos cambia tanto d’El País parla de com estudis sociològics demostren que som bastant iguals en la vida real i en la vida online i hi podem llegir testimonis esfereïdors com l’experiència del pobre Miqui Puig que tenia tants amics al Facebook que va haver de desapuntar-se’n.

El País aquesta setmana estava a tope amb el tema i també va publicar Tu ‘extimidad’ contra mi intimidad, on explica el concepte d’extimidad com una manera de “fer externa la intimitat” i després fa un poti-poti impressionant (i una mica confús, per ser sincers) en una argumentació que barreja Gran Hermano, l’assassinat de la Marta del Castillo i la mort de la celebrity anglesa Jade Goody.

Després tres articles més al voltant de Twitter: una entrevista amb el fundador a El País amb el polèmic títol “Twitter no es una red social sino una herramienta de comunicación” (vés per on!), un sobre possibles models de negoci a El Mundo Twitter intenta captar ingresos (a la premsa de tota la vida aquest tema els preocupa molt, costa de païr que tothom en parli i aparentment no hi guanyin calers) i finalment un a EP3 (el suplement “jove” d’El País) sobre els famosos que twittejen: Cápsulas de fama en 140 carácteres
Són temes d’actualitat! Llàstima que a vegades els periodistes se’ls nota que no han provat massa aquestes eines de les que parlen…

I ara fins i tot s’hi apunten les mateixes xarxes socials a felicitar-te en nom de l’empresa. La meva germana m’envia el que va veure a Facebook i a Tuenti respectivament, el dia del seu aniversari aquest dilluns:

Vaja, que ara fins i tot la Coca Cola et felicita! Ja és el colmo!

Una xarxa social, per a definir-la de forma senzilla i pràctica, és un grup de persones o organitzacions i els diferents vincles i relacions que existeixen entre elles. El que avui en dia es coneix normalment com a xarxa social (i del que volem parlar avui), són serveis online on els usuaris (o empreses o organitzacions, etc…) es poden crear una pàgina o perfil i “connectar” amb altres persones (o empreses o organitzacions…) que també utilitzin aquest servei i amb les quals tinguin algun tipus de vincle o relació: amistat, afinitat, etc… D’aquesta manera, el resultat és una comunitat d’usuaris interconnectats al voltant d’uns interessos que poden ser generalistes o centrats en un tema concret: relacions professionals, música, cuina…

Està clar que la millor manera d’entendre el que són, és provar-ne alguns exemples concrets. Les xarxes socials han estat un fenòmen que ha crescut moltíssim en els darrers anys, fins al punt que les dues més grans, atreuen visites de 115 milions de persones cada mes!!

Si us interessa i voleu fer-hi una ullada aquí us resumeixo les xarxes socials generalistes que tenen més popularitat a casa nostra (de ben segur que n’haureu sentit a parlar):

Facebook ja és la xarxa social amb més usuaris a nivell mundial i cada vegada és més i més utilitzada per gent de totes les edats. El més destacable d’aquesta xarxa és la seva versatilitat ja que pot servir tan per simplement comunicar-se amb els coneguts com per compartir fotos amb els amics o unir-se a grups i causes molt diversos i d’abast internacional.

MySpace era la primera “gran” xarxa social fins que la va sobrepassar Facebook. La diferència entre aquesta i l’anterior és que a MySpace els perfils dels usuaris s’amaguen darrera d’un nom d’usuari i una pàgina personalitzable, una “identitat” creada. En canvi a Facebook (en principi) tothom i és amb nom i cognoms. Cada cosa té els seus avantatges evidentment, però per ara MySpace encara destaca com a lloc on descobrir nous talents musicals. Diuen que si ets músic i no tens un MySpace no existeixes… ja siguis la Madonna o el grup de rock del jovent del poble.

Tuenti vindria a ser la resposta española a Facebook. Hi ha discussió sobre quina de les dues té més usuaris a l’estat español però la veritat és que Tuenti ha aconseguit un gran èxit sobretot entre el públic més jove amb un disseny similar i en general més simple. S’ha intentat analitzar quina ha estat la clau d’aquest èxit davant de gegants mundial com Facebook o MySpace i a grans trets sembla ser que el seu sistema d’acceptar només nous usuaris “amb invitació” sóna més sensació de seguretat (sobretot a adolescents que no volen que els pares vegin segons quines fotos…) i que el tema de l’idioma, abans que el Facebook es pogués utilitzar en castellà (i en català!) hi va jugar un paper important. (Per cert, si a algú li fa gràcia provar Tuenti i vol una invitació, que deixi un comentari)

Continuarà…

Aviat parlarem de com fer servir les diferents funcionalitats d’algunes xarxes socials i en veurem d’altres especialitzades i centrades en temes concrets