Sembla que el govern del president Mahmoud Ahmadinejad està limitant la informació que arriba als mitjans internacionals i ha posat restriccions a la cobertura de móbil, l’enviament de SMS i fins i tot l’accés a Internet. Malgrat això molts dels ciutadans que protesten pel canvi han trobat maneres de saltar-se aquestes limitacions fent servir solucions tecnològiques per a fer-se sentir.

Imatge de les manifestacions via Twitter / Twitpic

A través de les xarxes socials, i especialment de Twitter, els iranians organitzen movilitzacions, expliquen què està succeïnt cada moment i arreu del món reben mostres de solidaritat. Si voleu seguir el que està passant busqueu l’etiqueta #IranElection. Molts usuaris han canviat les seves imatges de perfil per versions en verd (el “color” de les protestes) o per icones en suport a la llibertat a Iran. Si voleu participar difonent informació, siusplau, tingueu en compte algunes normes bàsiques per a la seguretat dels manifestants, bloggers i twitters iranians, com per exemple, no repetir el seu nom d’usuari quan fem un re-tweet.

La cosa ha assolit uns nivells impressionants fins al punt que el departament d’estat americà ha demanat a l’empresa que gestiona Twitter que postposés les tasques de manteniment que hi tenia previstes per tal de no deixar els iranians sense canal de comunicació.

Imatge de les protestes trobada via Flickr

Sense estar d’acord amb la política d’un partit o un altre, i menys en un país del qual admetro saber poca cosa (a banda del que n’he après llegint Persèpolis), el que em sembla més interessant en aquesta història és la defensa de la democràcia i dels drets fonamentals, entre ells el de la llibertat d’expressió, i de manera especial, de la llibertat de les dones iranianes, que estan jugant un paper molt important en les protestes, en contrast amb la imatge de submissió que els hi atribuïm des d’occident quan les veiem cobertes amb els vels i vestits negres que són obligatoris per llei.

Estarem atents a aquesta història i com se’n parla al nostre país, sobretot m’interessa la idea que no són les tecnologies les que donen lloc a revolucions, sinó les persones, però Internet està sent una eina de gran valor per donar poder als ciutadans.

Us deixo aquí un vídeo que recull imatges dels últims dies (us aviso que algunes són una mica dures) i aquí trobareu una galeria de Flickr amb moltes més imatges de les manifestacions

www.youtube.com/watch?v=Bm31kpjBiFQ

En resum el que ha passat és que després de ser assassinat el 10 de maig, va aparèixer un vídeo gravat prèviament on Rosenberg declarava que si el matessin, seria responsabilitat del president del país, Álvaro Colom. Si us interessa saber-ne més informació detallada, mireu aquí o aquí.

Pel que fa a les noves tecnologies, així és com la història s’ha anat desenvolupament mitjançant les xarxes socials:

El vídeo on la víctima acusa el president està penjat a YouTube. N’hi ha més d’una versió i sumen en total unes 300.000 vistes ara mateix. El podeu veure aquí: Vídeo Rosenberg Part 1 i Vídeo Rosenberg Part 2

Al llarg de tota la setmana s’han convocat i retransmés les protestes ciutadanes a través de Twitter. Podeu seguir el tema utilitzant l’etiqueta #escandalogt. En aquesta imatges podeu veure com aquest servei de micro-blogging ha tingut un paper destacat en la reacció dels ciutadans…

Imatge via Flickr, cliqueu a la foto per veure més imatges de les protestes

… o en alguns tweets, com aquest de @ErWinWin

Fins i tot un twittero, @jeanfer va ser arrestat per “incitar al pànic financer” després d’escriure un missatge on recomanava treure els diners d’una entitat bancària vinculada amb l’escàndol (el missatge ha estat eliminat i no es pot enllaçar). Ara està en arrest domiciliari després d’haver pagat la fiança i ha protegit les seves actualitzacions. Per destacar l’absurd d’aquest tipus d’acció de censura, els usuaris han protestat re-twittejant el seu missatge milers de vegades.

Finalment, també es poden seguir les protestes via Facebook, on s’han creat diversos grups com aquest: Guatemaltecos unidos pedimos la renuncia de Alvaro Colom o via Flickr on hi ha moltes imatges de les manifestacions.

M’ha semblat una història interessant i em pregunto si el nivell d’adopció d’aquestes tecnologies a Guatemala és gaire diferent del nostre. Us imagineu que es crees una resposta ciutadana així al nostre país? (afortunadament no tenim escàndols que impliquin els polítics en assassinats, està clar). Seria una mica com l’evolució de les cadenes d’SMS que hi va haver l’11M el 2004?

Tot la història l’he seguit via Boing Boing, que hi ha dedicat diverses entrades, entre elles, aquesta, aquesta i aquesta.