…sobre el coixí que ha creat una dissenyadora escocesa, afegint-hi tecnologia per permetre que les parelles que dormen separades a diferents puntes del món puguin reproduïr en part l’efecte de sentir-se a prop. Amb uns sensors en forma d’anell que es comuniquen, quan una persona va a dormir, el coixí de l’altre s’il·lumina suament per indicar la seva presència. I si poses el cap al coixí sents el batec del cor de la parella en temps real.

.

…que, malgrat que l’edat mínima per utilitzar facebook són 13 anys, un estudi als EUA va observar que el 78% dels pares creuen que és acceptable que els seus fills es saltin la norma. L’edat mitja per crear un compte segons l’estudi eren els 12 anys i la majoria dels pares (82%) dels nens d’aquesta edat sabien que els seus fills el tenien. Arrel d’aquests resultats dues investigadores han escrit un article acadèmic sobre el tema, treient a la llum les discordàncies entre la necessitat de protegir els menors a la xarxa i la seva realitat social.

.

…si voleu seguir les properes eleccions estatals a les xarxes socials, el diari Público ha creat un panell de control des d’on podem veure l’evolució (al minut!) de les mencions a Twitter dels candidats i dels seus tweets. Una eina força impressionant… els resultats que s’entreveuen no ho són tant.

.

…l’índex de blogs Technorati ha publicat el seu estudi anual sobre l’estat de la blogosfera. Entre els resultats interessants: 60% dels bloggers ho fan com a hobby, la majoria mesuren l’èxit segons la satisfacció personal (i en segon lloc, les visites!) , més del 80% utilitzen Twitter i gairebé el 90% estan a Facebook. Hi ha molts gràfics i estadístiques, és un estudi força interessant!

.

…us ha passat mai que heu publicat un enllaç a Facebook i Twitter amb un vídeo divertit o un acudit i resulta que tothom ja l’havia vist fa mesos? Per no quedar com un ignorant super-poc-guai que no està a l’última, ara tenim una web on podem posar a prova qualsevol enllaç i saber si encara mola basant-se en si s’ha twittejat molt i quant fa. Betes i Clicks ja no mola, ho sento ;-P

.

…un estudi britànic ha observat que un nombre creixent de ciutadans del Regne Unit inclouen les contrassenyes dels seus comptes a Internet en els seus testaments. L’estudi observa que aquesta tendència anirà a més, sobretot per la importància de preservar fotos, música i altres tipus de mèdia que cada vegada més s’llotgen exclusivament a Internet i conformen la nostra identitat i el nostre llegat.

.

…i per acabar el vídeo friki de la setmana el protagonitza un cop més l’assistent personal virtual d’iPhone, Siri, aquest cop enfrontant-se en una batalla èpica amb un Furby. Personalment mai vaig tenir un bitxo d’aquests (jo era més de Teddy Ruxpin) però en tenia una la meva germana i els recordo realment odiosos. Té molta paciència la Siri!

www.youtube.com/watch?v=18UmoIu8lII

Això és un article de Betes i Clicks, si vols rebre per email tot el que publiquem, subscriu-te gratuïtament

Entrem a la portada i ens permet escollir entre una llista amb tots els estats del món. Escollim el que volguem i ens fa la comparativa entre aquest país i l’estat espanyol. Per exemple, què passaria si haguéssim nascut a Finlàndia?

.

A banda que probablement menjariem més pernil de ren, veiem que només estem millor en que vivim una mica més i gastem menys en electricitat i serveis mèdics (les xifres referents a l’atur… millor ni comentar-ho):

.

També ens permet visualitzar sobre un mapa la mida relativa dels dos estats:

.

Perquè sempre hi ha qui està pitjor, us deixo un parell de comparatives més, amb Sierra Leone:

.

…i amb els Estats Units (al loro, que no estamos tan mal!):

..

Com ho veieu? Heu vist alguna comparativa que us hagi sorprès? Expliqueu-nos-ho als comentaris!

Altres articles interessants

• Celebra els 10 anys de la Viquipèdia… contribueix-hi!
• Visualitza qualsevol recull de dades amb Many Eyes
• Visualitza el teu “mapa” de contactes amb LinkedIn
• Un món de tweets visualitzats a temps real

Tenia curiositat per conèixer exemples reals de com certes persones i canals a la xarxa havien impulsat les protestes a Egipte. Si us interessa, aquí us en deixo uns quants que he trobat:

1. El grup a Facebook del “Moviment Jove del 6 d’Abril”

Es tracta d’un grup polític jove nascut el 2008 arran d’una vaga general que es va organitzar pel 6 d’abril d’aquell any. Des de llavors han seguit movilitzant als seguidors a través de, sobretot, un grup a Facebook que ha superat els 96.000 membres. Aquí el podeu veure: شباب 6 ابريل .. APRIL 6 YOUTH MOVEMENT

Entre d’altres coses, van jugar un paper important en impulsar el “Dia de la Ira” el passat 25 de gener amb el que es van iniciar les protestes massives.

2. El video a YouTube de l’Asmaa Mahfouz

L’Asmaa és una activista i membre fundadora del “Moviment Jove del 6 d’Abril” (i dona, que encara té més mèrit) que després que diversos ciutadans egipcis s’immolessin en protesta per la situació política (seguint l’exemple del que havia passat a Tunísia) va gravar un vídeo on explicava la situació i reclamava als joves que es movilitzessin i participessin en les protestes del 25 de gener.

El vídeo va esdevenir viral i aquest i els que va seguir penjant en format vlog (vídeo-blog)  han estat vistos per centenars de milers d’usuaris. Aquí podeu veure aquest primer vídeo amb subtítols en anglès. Tot un exemple de com les persones corrents poden fer coses extraordinàries.

3. La pàgina a Facebook “Tots som Khaled Said”

Aquesta pàgina va ser creada anónimament per Wael Ghonim, egipci i directiu de marketing de l’empresa Google , en honor a l’empresari Khaled Said que va ser assassinat per la polícia el passat juny del 2010, després d’haver gravat dos policies corruptes que traficaven amb drogues. La polícia va difondre informacions falses, acusant-lo d’haver mort de sobredosi i més tard han arrestat i amenaçat al propi Wael Ghonim (va estar 12 dies desaparegut).

Des d’aquesta pàgina, amb més de 800.000 seguidors es va movilitzar la ciutadania i es diu que és on va sorgir la idea de protestar el 25 de gener, fent-ho coincidir amb un dia de vacances nacionals en honor a la policia. Podeu visitar la pàgina aquí: كلنا خالد سعيد

4. La blogosfera egípcia

La xarxa de blogs polítics egipcis ha contribuït a difondre la informació, vídeos i imatges dels esdeveniments que estaven passant i que els mitjans convencionals, controlats pel govern ignoraven i censuraven. Molts bloggers han estat arrestats i torturats pel govern sota l’empar d’una “llei d’emergència”, però ells resisteixen, sobretot gràcies a l’ajuda de personatges com @RamyRaoof , responsable tecnològic del moviment, que han difós informació sobre com superar les restriccions que el govern va intentar imposar a l’ús d’Internet (com utilitzar Twitter, etc…).

Com a exemples, podeu visitar el blog del propi Ramy Raoof, “Egyptian Blog for Human Rights” o veure aquest especial d’AlJazeera TV (en anglès) sobre la blogosfera àrab, on surt com a convidat un altre important blogger egipci, Elma7Rosa.

via Salon

Altres articles que us poden interessar:

• Kickstarter: la comunitat que et permet fer realitat les teves idees
• Iran: la revolució serà “twittejada”?
• El Parlament ara és 2.0
• 7 enllaços per a seguir les eleccions del 28N a Internet

1. SkoltiLab

Es tracta d’un experiment que utilitza la informació de Twitter i Flickr per a generar un recull de tot el que diuen els candidats i del que diuen els ciutadans sobre els candidats.

Trobarem uns gràfics que mesuren el volum de mencions de cada candidat a la xarxa i per a cada candidat podem veure el detall de què diuen d’ell/a i que diu ell/a a temps real:

2. Electoralia

Electoralia és un portal centrat en la política catalana que neix ara en període electoral. Tal i com ho expliquen ells mateixos: “rastreja en temps real més de 500 blocs especialitzats,  webs de mitjans de comunicació (generalistes i especialitzats),  la xarxa social Twitter i diferents canals de Youtube i mostra tota la informació relacionada amb les eleccions als usuaris del lloc, sense filtres i en temps real. El motor de cerca, a més, jerarquitza i prioritzaaquests continguts en funció de la seva rellevància qualitativa (paraules clau, focus d’atenció) i quantitativa (comentaris, RT, respostes, visites i visionats).”

El contingut és molt complet i inclou fins i tot enquestes, fins i tot aquesta que m’ha cridat l’atenció: et fa una recomanació de qui hauries de votar segons les creences que tu defineixes amb les respostes.

3. Parlament 2.0

Una eina molt atractiva creada per Antoni Gutiérrez i que podem insertar als nostres blogs o consultar des del telèfon móbil. Es tracta d’un recull visual de la informació de tots els diputats per partit o territori i amb els enllaços a la seva presència a la xarxa: ja tinguin twitter, facebook o blog.

4. #Porra28N

Des de la web del grup Beers&Politics2.0 podeu participar a la única porra online de les properes eleccions.

Per participar només cal que diguis quants diputats creus que obtindrà cada partit i llavors la teva entrada es comptarà en el gràfic que han generat i que compara les previsions de la comunitat amb la realitat del parlament segons va sortir escollit el 2006:

5. SocVot

SocVot agafa una altra mesura per a prendre el pols a les eleccions: el nombre de seguidors que tenen el partits a Facebook o Twitter. Amb això genera estadístiques que ens diuen com quedaria la cosa si la política es decidís exclusivament a les xarxes socials. Com a curiositat, segons Facebook, tindriem un canvi de govern força inesperat:

6. Tuiter.net 28n

Com el seu nom indica, aquesta web creada per pimpampum.net (els mateixos de rodalia.info), s’especialitza en monitoritzar les eleccions a través de Twitter, a base de seguir diversos hashtags o etiquetes (#28N, #unacatalunyamillor, etc….) i destacant-ne els més utilitzats, generant un recull de tweets relacionats.

També ens permet filtrar per partit, candidat o temes i ens mostra estadístiques de les mencions, en gràfics històrics i absoluts. Aquí veiem els temes que més preocupen o que més es mencionen en la campanya:

7. Eleccionsdosmildeu.com

Per acabar, aquesta web recull de manera clara i visual tots els tweets i apunts a facebook dels partits i dels candidats.

També genera estadístiques del creixement de la presència dels partits a les diferents xarxes o per exemple, de les paraules més mencionades desglossant quins partits les repeteixen més sovint:

Espero que us serveixi i que aneu tots a votar (molts i moltes van lluitar pel nostre dret a poder-ho fer)!

Sembla que el govern del president Mahmoud Ahmadinejad està limitant la informació que arriba als mitjans internacionals i ha posat restriccions a la cobertura de móbil, l’enviament de SMS i fins i tot l’accés a Internet. Malgrat això molts dels ciutadans que protesten pel canvi han trobat maneres de saltar-se aquestes limitacions fent servir solucions tecnològiques per a fer-se sentir.

Imatge de les manifestacions via Twitter / Twitpic

A través de les xarxes socials, i especialment de Twitter, els iranians organitzen movilitzacions, expliquen què està succeïnt cada moment i arreu del món reben mostres de solidaritat. Si voleu seguir el que està passant busqueu l’etiqueta #IranElection. Molts usuaris han canviat les seves imatges de perfil per versions en verd (el “color” de les protestes) o per icones en suport a la llibertat a Iran. Si voleu participar difonent informació, siusplau, tingueu en compte algunes normes bàsiques per a la seguretat dels manifestants, bloggers i twitters iranians, com per exemple, no repetir el seu nom d’usuari quan fem un re-tweet.

La cosa ha assolit uns nivells impressionants fins al punt que el departament d’estat americà ha demanat a l’empresa que gestiona Twitter que postposés les tasques de manteniment que hi tenia previstes per tal de no deixar els iranians sense canal de comunicació.

Imatge de les protestes trobada via Flickr

Sense estar d’acord amb la política d’un partit o un altre, i menys en un país del qual admetro saber poca cosa (a banda del que n’he après llegint Persèpolis), el que em sembla més interessant en aquesta història és la defensa de la democràcia i dels drets fonamentals, entre ells el de la llibertat d’expressió, i de manera especial, de la llibertat de les dones iranianes, que estan jugant un paper molt important en les protestes, en contrast amb la imatge de submissió que els hi atribuïm des d’occident quan les veiem cobertes amb els vels i vestits negres que són obligatoris per llei.

Estarem atents a aquesta història i com se’n parla al nostre país, sobretot m’interessa la idea que no són les tecnologies les que donen lloc a revolucions, sinó les persones, però Internet està sent una eina de gran valor per donar poder als ciutadans.

Us deixo aquí un vídeo que recull imatges dels últims dies (us aviso que algunes són una mica dures) i aquí trobareu una galeria de Flickr amb moltes més imatges de les manifestacions

www.youtube.com/watch?v=Bm31kpjBiFQ

En resum el que ha passat és que després de ser assassinat el 10 de maig, va aparèixer un vídeo gravat prèviament on Rosenberg declarava que si el matessin, seria responsabilitat del president del país, Álvaro Colom. Si us interessa saber-ne més informació detallada, mireu aquí o aquí.

Pel que fa a les noves tecnologies, així és com la història s’ha anat desenvolupament mitjançant les xarxes socials:

El vídeo on la víctima acusa el president està penjat a YouTube. N’hi ha més d’una versió i sumen en total unes 300.000 vistes ara mateix. El podeu veure aquí: Vídeo Rosenberg Part 1 i Vídeo Rosenberg Part 2

Al llarg de tota la setmana s’han convocat i retransmés les protestes ciutadanes a través de Twitter. Podeu seguir el tema utilitzant l’etiqueta #escandalogt. En aquesta imatges podeu veure com aquest servei de micro-blogging ha tingut un paper destacat en la reacció dels ciutadans…

Imatge via Flickr, cliqueu a la foto per veure més imatges de les protestes

… o en alguns tweets, com aquest de @ErWinWin

Fins i tot un twittero, @jeanfer va ser arrestat per “incitar al pànic financer” després d’escriure un missatge on recomanava treure els diners d’una entitat bancària vinculada amb l’escàndol (el missatge ha estat eliminat i no es pot enllaçar). Ara està en arrest domiciliari després d’haver pagat la fiança i ha protegit les seves actualitzacions. Per destacar l’absurd d’aquest tipus d’acció de censura, els usuaris han protestat re-twittejant el seu missatge milers de vegades.

Finalment, també es poden seguir les protestes via Facebook, on s’han creat diversos grups com aquest: Guatemaltecos unidos pedimos la renuncia de Alvaro Colom o via Flickr on hi ha moltes imatges de les manifestacions.

M’ha semblat una història interessant i em pregunto si el nivell d’adopció d’aquestes tecnologies a Guatemala és gaire diferent del nostre. Us imagineu que es crees una resposta ciutadana així al nostre país? (afortunadament no tenim escàndols que impliquin els polítics en assassinats, està clar). Seria una mica com l’evolució de les cadenes d’SMS que hi va haver l’11M el 2004?

Tot la història l’he seguit via Boing Boing, que hi ha dedicat diverses entrades, entre elles, aquesta, aquesta i aquesta.

Hi hem fet un cop d’ull i ens sembla fantàstic que el nostre Parlament sigui punter en aquest aspecte. El paper de les noves tecnologies en la política pot ser molt potent, sempre que aquestes no s’utilitzin només com a canal unidireccional per a difondre els seus missatges, sino que s’aprofitin les oportunitats que aporten els nous mitjans per a involucrar i connectar amb els ciutadans.

Hi ha diverses novetats que s’afegeixen a propostes de participació que ja existien (com per exemple, “El President respon”), de les quals destaquem:

• Un canal institucional a Twitter, @Parlament_cat

• Una pàgina a Facebook

• Un canal a YouTube que ja compta amb més de 100 vídeos

• Una pàgina a Netvibes que agrega tots els fils d’RSS del parlament (si vols saber què és això de l’RSS, llegeix aquesta entrada sobre com seguir blogs)

• Tweetparlament, un agregador dels Twitters personals dels diputats i diputades que en tenen (i que permet filtrar per diputat o per grup parlamentari)

• I per últim la possibilitat de compartir els diferents continguts de la web a través de les principals xarxes socials i de notícies gràcies a enllaços directes en forma d’icones, per exemple, a dalt a la dreta de la notícia:

Enhorabona per la iniciativa! Estarem atents a com evoluciona tot plegat i quina acollida té entre els ciutadans.

Un apunt final: m’ha cridat l’atenció el “banner”que han posat d’enllaç a la pàgina principal…

em recorda molt un altre “banner” (el de Betes i Clicks!)