www.youtube.com/watch?v=LD70Q41bbqU

Està inspirat al seu torn en uns anuncis americans molt similars de fa un temps: “Everyone knows your name” i “Think before you post”

Segons els creadors, es tracta de concienciar i no de prohibir, i en això tenen raó, però, sincerament, aquest anunci no m’agrada gens i no crec que sigui efectiu.

Per començar és excessivament alarmista, i crec que busca espantar en comptes d’educar com compartir imatges (per què no ens enganyem, els adolescents seguiran compartint les seves fotos) explicant què cal tenir en compte per fer-ho de forma segura: restringir qui les pot veure, no penjar imatges compromeses d’un mateix o dels amics, pensar sempre si poden tenir alguna conseqüència, etc..

D’altra banda, quan he vist l’anunci, el missatge que m’ha transmès no ha estat “ull! no pengis fotos teves a la web!” si no més aviat “ull! el món està ple de pervertits i tots els homes són uns masclistes repugnants que només pensen en el sexe”. Vaja, un missatge súper constructiu per a les noies joves, que segons sembla són les responsables de vigilar el que pengen perquè aparentment els homes no es poden controlar i hauran de “sexualitzar” les seves imatges encara que es tracti d’un àlbum de fotos del viatge de fi de curs amb les amigues.

Sincerament, crec que els diners de la campanya es podrien haver gastat millor en un programa de concienciació i d’educació sobre els usos de la xarxa per als nens i adolescents i els seus pares, potser un manual del “bon ús” a l’hora de penjar fotos?

Què en penseu? Us sembla encertat l’anunci?

Notícia trobada vía un tweet de @raventos

Si us interessa aquest tema us recomano aquestes entrades anteriors:

OIK mentns?:Els adolescents i les noves tecnologies

Facebook: com controlar qui veu les teves fotos

Com mantenir la teva vida sentimental en privat a Facebook

Com controlar qui troba el teu perfil a Facebook

Llegeixo avui via Techcrunch que, segons una notícia publicada al diari anglès The Guardian, s’està preparant una proposta per a re-dissenyar els plans d’estudis de l’educació primària a la Gran Bretanya, per a, entre d’altres canvis, incloure-hi noves habilitats relacionades amb les noves tecnologies i els nous mitjans de comunicació.

Així, per exemple, segons l’article els nens i nenes anglesos fins als 11 anys aprendran a utilitzar blogs, podcasts i eines com Wikipedia o Twitter, i d’altres coneixements pràctics com per exemple a utilitzar bé un teclat.

D’entrada no sembla mala idea, a menys que, com l’article ressalta, no es retirin totalment dels plans d’estudis altres coneixements més “de tota la vida”. Segons l’article, per exemple, ja no caldrà que aprenguin sobre la Segona Guerra Mundial (ai si Churchill ho sentís!) Evidentment, la polèmica està servida i a l’article mateix podem llegir protestes dels sindicats de mestres, que es queixen que no els han consultat. Tot plegat em sona, no sé si és un consol saber que no només aquí tenim “debat de l’educació”…

Sense caure en extrems, no seria mala idea educar els nens a fer servir les noves tecnologies de manera segura des de petits, però no crec que calgui substituir les assignatures de tota la vida sinó incorporar les noves tecnologies de manera més natural: fer servir la Wikipedia per fer treballs de ciència, escriure un blog com a deures de llengua, fer debats de classe via Twitter… per què no?

El programa va jugar com sempre amb els contrastos entre el que significa ser adolescent ara respecte al que era per a les generacions anteriors i en general, va ser entretingut de mirar. Si us interessa, el podeu veure a través del “3 a la carta”, aquí

El que em va cridar més la atenció van ser les opinions que expressaven els protagonistes quan parlaven de la relació dels seus pares amb la tecnologia (cap al minut 5 del vídeo). N’hi havia alguna que deia que els seus pares eren al Facebook i que hi parlaven amb amics i clients (!!!) però en general, per a la majoria els pares tecnològicament incompetents eren una càrrega, i haver-los d’explicar les coses… “fa pal”!:

“els hi costa…” diu una noia

un dels nois diu que tot “té una mateixa lógica” i la seva companya afegeix que aquesta lógica és “de tontos”, que tot funciona igual i que “una X significa cerrar“(sic)

i, al final, afegeix: “jo quan arribi a vella, siusplau, que no sigui tan cateta!”

Espero que tots aquests “nadius digitals” sàpiguen mantenir-se al dia perquè amb la velocitat que evoluciona la tecnologia i els serveis al seu voltant, pot ser que els seus fills un dia els acusin a ells d’analfabets funcionals!