Desembre 24, 2009

10 enllaços útils per celebrar el Nadal

Per acabar l’any us porto un recull d’enllaços “útils” especial per aquestes festes. Espero que les gaudiu!:

1. Escolteu nadales a Spotify: La música nadalenca ens envaeix, i ara, a través del nostre programa gratuït de música preferit, també. Feu una cerca per “nadal” o “christmas” o proveu algunes llistes nadalenques com aquesta de música de nadal de tot el món, o aquesta que he creat amb versions d’artistes que no són els típics que fan cançons de nadal (vaja, que no són les que sonen al Corte Inglés)

2. Espieu el Pare Noel via webcam: El senyor Santa Claus també s’ha passat a les noves tecnologies i ara podeu seguir el seu dia a dia a la seva casa de Lapònia a través d’una càmera en directe (només en horari de “treball”, això si, que no és gran hermano tampoc!). Pel que hi he vist es fa moltes fotos amb visitants però no el veig fabricant joguines… feina pels elfs??

3. Seguiu els protagonistes del Nadal via Twitter: aquest any el Twitter és “lo que se lleva” i els nostres estimats personatges nadalencs no podien ser menys: ja hi podeu seguir als @ReisMags i al @SenyorTio! Fer la carta als Reis en 140 caràcters és complicat però va bé saber si aquest any toca carbó… per anar-se preparant ;-)

4. Feu que nevi a Flickr: si esteu mirant fotos en família a Flickr i trobeu que hi falta un toc nadalenc feu que hi nevi (com a Betes i clicks, que no para!) afegint /?snow=1 al final de l’enllaç de qualsevol foto:

5. Expliqueu a un amic extranger les nostres tradicions tan “escatològiques”: el fenómen del “tronc que caga” i de la figura més famosa del nostre pessebre deixa a tothom bocabadat, com podeu veure en aquest vídeo de la televisió anglesa:

6. Compreu caganers per Internet: ara que ja saben de què va, els podeu dir que en comprin un des de qualsevol lloc del món a través de Caganer.com, una botiga online com podeu veure, molt especialitzada. M’encanta el caganer internauta:

7. Expliqueu històries davant la llar de foc “virtual”: gràcies al YouTube ara podeu veure i sentir el soroll acollidor de la llar de foc des de qualsevol lloc. Pel que fa a l’escalfor, us haureu de conformar amb la que surti del portàtil…

8. Reivindiqueu la tradició del tió: ets de tió? estàs fart dels pare noels que pengen dels balcons? apunta’t a aquesta iniciativa que reivindica el tronc més estimat, “alliberant” tions per Catalunya i registrant-los a través de la web SocdeTió.cat. Una iniciativa 2.0 amb barretina:

9. Canteu la cançó del Nadal a YouTube: interpretada per artistes de casa nostra com Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, Gerard Quintana, Estopa i els Manel, ja us podeu aprendre la cançó d’aquestes festes: “no us en oblideu mai més, en un pessebre hi ha d’haver, en un pessebre hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!” (el vídeo tampoc té preu)

10. Envieu aquesta entrada als vostres amics per desitjar-los un bon nadal! ;-) : I de pas, que coneguin aquest blog, us prometem un munt d’entrades interessants per a l’any que ve!

Bon Nadal a tots de part de Betes i Clicks!


Desembre 22, 2009

Ull! Nous controls de privacitat a Facebook

Fa uns dies els creadors de Facebook van decidir fer a canvis als seus controls de privacitat. Segons ells la intenció era simplificar la configuració per als usuaris però ahora (i sense que molts ens n’adonéssim) el que intenten és que compartim cada cop més informació amb tothom, sigui o no amic. Ja hem parlat moltes vegades de que les xarxes socials no tenen perquè ser perilloses sempre que controlem exactament què compartim i amb qui ho fem. En els últims dies la meva germana em va fer notar que molta gent ha configurat malament la privacitat amb les noves opcions i que ara és possible veure tots els perfils (incloent-hi les fotos!) de moltes persones que no ens han acceptat com a amistat. Com podem evitar que ens passi a nosaltres?

Amb els nous canvis, al entrar a Facebook ens apareix aquest missatge (mig en anglès i mig en català…:

Llavors si passem al pas següent, ens ofereix diverses possibilitats de configuració:

Si ja havíem remenat i fet canvis a les configuracions de privacitat i no volem que aquestes canvïin hem de sel·leccionar la opció “Configuració antiga”. L’alternativa que ens proposen és de fer pública per a TOTHOM certa informació i altra (incloses fotos i vídeos) fer-la accessible per als “amics dels meus amics”. Si teniu uns quants amics ja us podeu imaginar que això inclou un bon nombre de persones i és molt probable que no volgueu que puguin accedir a aquesta informació personal, així que us desaconsello que sel·leccioneu aquesta opció.

Si ja heu passat per aquest menú de configuració de la privacitat i no esteu segurs que ho teniu com volíeu, us recomano que aneu al menú de configuració de la privacitat i que repasseu les diferents opcions:

Us aconsello que repasseu aquestes entrades per configurar bé les coses més importants per a controlar la vostra privacitat:

Si teniu algun dubte, deixeu-me un comentari i veurem si us podem respondre. I expliqueu-ho als vostres amics que potser no se n’han adonat i ara qualsevol persona pot veure els seu perfil sense que ells ho vulguin (encara que es tracti d’amics dels amics!)

Desembre 15, 2009

Com fer un blog: triar un servei de blogs

Aquesta és una entrada que fa temps que volia fer. De fet ja la vaig prometre al setembre quan em van convidar a COM ràdio i a l’últim Beers&Blogs amb les amigues de Dones en Xarxa. Crec que no serà una única entrada, sinó una sèrie d’entrades amb consells i recursos per a animar als que ens llegiu a crear el vostre propi espai. Si mireu els enllaços recollits a la barra lateral d’aquest blog, veureu que esteu en bona companyia!

Partiré de la idea que ja heu decidit crear un blog i començaré pel primer pas de tots: decidir quin servei utilitzar per crear-lo. Aquí us en proposo alguns, els més coneguts i utilitzats, juntament amb alguns detalls sobre quins són els seus avantatges i inconvenients. No crec que hi hagi un servei que sigui “el millor”, sinó que, depenent de quin sigui el vostre objectiu, segurament n’hi haurà algun que s’ajusti més al vostre cas.

WordPress.com: és un dels serveis més utilitzats i ofereix un gran nombre de funcions. Hi ha un bon nombre de plantilles per triar, et permet fer entrades força elaborades amb text, fotos, vídeo… i té eines molt bones per gestionar detalls com les categories de les entrades, els comentaris i les estadístiques dels teus visitants. És el sistema que utilitzo per a Betes i Clicks i n’estic molt contenta. Un altre detall que m’agrada és que es pot utilitzar en català i que té un portal per als blogs escrits en la nostra llengua.

(Nota:no us vull confondre però vull aclarir que apart del servei de wordpress.com també hi ha wordpress.org, que és una aplicació que també utilitzen molts bloggers. En aquest cas es tracta d’una eina que descarregues i instal·les en un servidor propi. Això et dóna molta més capacitat de personalització, però també fa que sigui una opció més adequada per a usuaris més avançats – o ambiciosos! I sempre tens la opció de començar amb un d’aquests serveis i després passar-te a wordpress.org quan ja hi estiguis avessat.)


Blogger: va ser un dels primers serveis de blogs que es va popularitzar i fa uns anys el va comprar Google. Això vol dir que el podeu utilitzar integrat amb els vostres comptes de Google i evidentment està molt ben integrat amb tots els serveis Google a través de diverses funcions. Els que l’utilitzen diuen que els agrada perquè és molt complet però alhora força senzill d’utilitzar. Jo l’he utilitzat en el passat i també el recomano. Ah i també està disponible en català!

Tumblr: s’anuncia com “la manera més fàcil de bloggejar”. Es tracta d’un sistema que simplifica tot el procés, des del registre fins a la creació d’entrades. En pocs passos ja pots estar compartint textos, fotos, cites, enllaços…

Et permet seguir altres blogs de Tumblr directament dins del mateix servei i encoratgen que “tumblegis” (“re-bloguejis”) les entrades dels altres. No té moltes funcions avançades. ni comentaris (a menys que hi integris un altre servei extern) ni sistema d’estadístiques però depenent del tipus de contingut que volgueu compartir pot ser una solució perfecta. Jo l’utilitzo per tenir un àlbum de les fotos que vaig fent amb el telèfon (hi podreu veure sovint el meu gos, la mascota oficial de Betes i Clicks, aixì com els resultats de les meves cuinetes ;-) )

Posterous: es tracta d’un servei força nou que està tinguent molt bona acollida. També es basa en la simplicitat: no cal registrar-se, és facílissim crear noves entrades (pots fer-ho només enviant un email) i pots enviar automàticament la informació a altres serveis com Twitter o Facebook. Encara que no té funcions avançades ni estadístiques detallades, es pot personalitzar l’aparença i, gràcies a algunes funcions recents, és perfecte per a un blog en equip escrit entre vàries persones. Jo l’utilitzo  com a àlbum de retalls per a recollir-hi les coses curioses que vaig trobant i que em semblen interessants.

Vinga, ara a provar-ho! Si teniu algun dubte, deixeu un comentari amb el tipus de blog que teniu en ment i faré tot el possible per ajudar-vos. I si ja l’heu creat, deixeu-nos l’enllaç i l’afegiré a la llista de blogs en català de Betes i Clicks! :-)

Volia donar les gràcies de forma especial als amics bloggers que em van respondre sobre quins serveis utilitzen i prefereixen: @lagemmota, @inblueathome, @punkomatik, @irinoko, @francescperez, @jordigarcia, @oscarcillo, @lluiski, @liopic, @ivanthomas, @saikodelic, @barrut, @davidllonch, @ing_maimonides, @xavi_arnaus, @soniola

Desembre 7, 2009

Com parlar als joves sobre els perills d’internet

Hem parlat en altres ocasions sobre els adolescents, les noves tecnologies i els perills que tots hem d’aprendre a evitar. Avui he topat amb la trista història d’una noia americana de 13 anys que s’ha tret la vida per culpa de l’assetjament a que la van sotmetre els companys d’escola arran d’una foto que va enviar. És una história duríssima, ja us aviso si la llegiu, però m’ha fet tornar a pensar en aquest tema i en tot el que s’hauria de fer i no es fa, ja sigui per ignorància, per deixadesa o per la falsa creença que ja ho aprendran tots sols.

L’última vegada vaig dir que no em semblaven bé les campanyes que busquen espantar i no educar. Avui us porto dos exemples de campanyes que he trobat molt encertades: parlen als adolescents de tu a tu, sense autoritat ni condescendència; utilitzen l’humor per a transmetre un missatge; els parlen en el seu llenguatge; no prohibeixen, sinó que eduquen i conviden als joves a pensar abans d’actuar o a saber reconèixer quan una situació no està bé. Ja em direu què us semblen!

That’s not cool: ho traduïré com “això no mola“. Es tracta d’una sèrie de videos realitzats per diverses organitzacions socials americanes que volen educar als joves sobre “on està el límit” en les relacions “digitals”: com tractar amb la nóvia que t’envia SMS sense parar, el xicot que demana fotos compromeses, la mala amiga que escampa rumors… Els vídeos són animacions divertides (amb mitjons, fruites… sona més infantil del que és, us ho prometo ;-) ) i també hi ha missatges per enviar a aquells amics que “s’han passat de la ratlla”.

Give it a ponder: Ho traduiré (força lliurement) com a “para’t a pensar-ho”. Es tracta d’una campanya creada per l’empresa LG que convida els joves a parar i pensar abans de fer alguna “bestiesa” amb els seus móbils que després poden lamentar. Els anuncis estan protagonitzats per un actor conegut als Estats Units, James Lipton, i l’acudit és que ell els “presta” als joves la seva barba perquè parin a pensar (mentre l’acaricien). Les históries i els desenllaços tenen un sentit de l’humor força gamberro i surrealista, i precisament per això crec que els anuncis estan ben pensats.

Aquí teniu un dels vídeos més divertits, aneu a aquesta pàgina si voleu veure més vídeos i els anuncis de premsa.

Finalment, us poso també unes transparències creades per el professor de la Universitat de Navarra Jose Luis Orihuela, “Joventut i xarxes socials: un decàleg per a pares i educadors”, que em sembla molt encertat. El consell número 1: “evitar el catastrofisme”!

Novembre 26, 2009

YouTube afegeix subtítols automàtics (i traduïts!)

Per ara encara és una funció força experimental i només està disponible per a alguns canals mentre ho poleixen però em sembla una iniciativa molt interessant: YouTube vol afegir subtítols automàtics (funcionen per reconeixement de veu) als seus vídeos.

Per exemple, ho he provat amb aquest vídeo sobre com és treballar a Google: cliquem a la fletxa d’abaix a la dreta i activem la opció “cc”.

Després cliquem a la fletxa de l’esquerra de cc i sel·leccionem “Transcribe audio”:

Sel·leccionem “OK” a la finestreta que apareix i ja podem veure el vídeo subtitolat:

La veritat és que per ara els subtítols són força fluixets, però per començar no està malament, sobretot si tens problemes d’accessibilitat perquè no hi sents o vols practicar anglès.

Una altra iniciativa encara més interessant per als que preferiu navegar en la vostra llengua tant com sigui possible, és la opció de veure els subtítols traduïts.

Com a exemple ho podem veure en aquest vídeo sobre com és treballar a YouTube (es veu que busquen gent, si a algú li interessa! ;-) ): fem el mateix que abans però aquest cop sel·lecionem la opció “Translate captions”…

…triem la nostra llengua…

…i ja ho podem veure amb subtítols en català!

A veure si això ho van extenent a més i més vídeos, les possibilitats son infinites, seria fantàstic poder veure i entendre qualsevol vídeo estigui en l’idioma que estigui!

Si voleu més informació, us deixo aquí un vídeo de YouTube on ho expliquen. Està en anglès… però hi podeu posar subtítols! :-)

Novembre 19, 2009

11 enllaços útils per als amants del cinema

Avui us porto un nou recull d’enllaços útils (ja n’he fet un per viatgers, per lectors i pels que us agradi cuinar). Aquest cop toca el cinema, un tema que personalment m’encanta (i a qui no?) i que gràcies a la xarxa tenim més possibilitats que mai de gaudir-ne. Espero que us serveixi per triar quina serà la pròxima peli que veureu: ;-)

1. IMDB

La “mare de totes les webs” de cinema, la “Internet Movie Data Base”. Es tracta d’una base de dades que recull totes les pel·lícules i dades de qualsevol persona que hagi participat en una producció cinematogràfica o de televisió. Hi pots veure una fitxa detallada per a cada film, cada sèrie de TV, actor, director i fins i tot personatges de ficció. A banda de poder resoldre els típics dubtes que sorgeixen en les converses entre amics (de quin any era aquella peli? en quin altre lloc he vist aquesta actriu abans?…) hi ha una gran comunitat d’usuaris que participen en fórums de discussió i que puntuen les pel·lícules. Per experiència, us puc dir que normalment la puntuació d’IMDB és molt fiable!

 

2. FilmAffinity

És una (de moltíssimes) xarxes socials sobre cinema. La gràcia d’aquesta és que va ser creada fa uns anys per uns emprenedors espanyols i que per tant està en castellà i adaptada al ritme d’estrenes i éxits de l’estat espanyol. La idea és que cada usuari puntuï les pel·lícules que més li agraden, creeï llistes i vegi recomanacions (com més pelis puntuïs, més encertades seran). He sentit dir que les recomanacions són molt bones, i té una funcionalitat que et troba “ànimes bessones”, persones amb gustos similars als teus.

 

3. Rotten Tomatoes

Aquesta web americana (el nom del qual ve de la “tradició” de tirar tomàquets podrits als mals actors) s’ha convertit en un referent per als que busquen repassar les crítiques publicades sobre una certa pel·lícula en els diferents mitjans de comunicació (sobretot americans, és clar). A banda de recollir tots els comentaris del crítics de cinema, també fa una “mitja” en forma de percentatge que determina la bona (o dolenta) rebuda que ha tingut l’estrena.

 


4. Jinni

Es tracta d’un cercador de cinema que utilitza un model que intenta desxifrar la genètica d’una pel·lícula que depèn de diverses característiques: génere, tema, to, autor… Permet trobar suggerències i recomanacions cinematogràfiques sobre qualsevol paraula clau. M’agrada especialment com es mostren els resultats de manera visual:

 

5. Cine.cat

Evidentment no em podia deixar el “primer portal en català de cinema, fet per i desde Catalunya”. És un lloc perfecte per estar al dia de tot allò relacionat amb els 7è art i, evidentment, en català. M’agrada molt com aprofiten les xarxes socials, tenen presència a Facebook i a Twitter, i el fet que tot sovint organitzen sortejos i concursos amb premis per als que els envien comentaris o tweets. Bàsic per al cinèfil català!

 

6. Filmaps

Una altra xarxa social de cinema però aquest cop dedicada a trobar i compartir localitzacions de pel·lícules. Pots buscar on s’ha filmat qualsevol film o quines pelis s’han rodat en una localització determinada, i contribuïr a la comunitat si saps alguna dada nova. N’he trobat una altra de similar i espanyola, però sembla més recent i no té tants continguts encara: movieandgo.com

 


7. The Auteurs

Aquesta web és una de les més xules que m’he trobat quan feia recerca per fer aquesta entrada. Crec que a partir d’ara la visitaré sovint. Es tracta d’una xarxa social/base de dades/portal de cinema centrat en el cinema més “intel·lectual” o de qualitat (i menys popular). Molt de contingut sobre produccions europees, directors japonesos i actors de culte, un disseny impecable (entra pels ulls!) i el millor de tot: un munt de pelis disponibles per veure de forma gratuïta a través d’Internet. Imprescindible.

 


8. Filmaster

Aquesta xarxa social per a amants del cinema té un disseny més atractiu que altres que hem vist i està destinada a aquells que volen participar i conèixer gent al voltant de la seva afició. Una de les funcionalitats particulars que s’hi ofereixen és la possibilitat de crear-hi el teu propi blog de cinema i convertir-te en un crític de referència.

 


9. Classic Cinema Online

Un enllaç imprescindible per guardar als “favorits”, com el su nom indica és un portal de vídeo dedicat al cinema clàssic, on hi podem trobar centenars de títols de films del segle passat (fins i tot cinema mut). Per entretenir-s’hi hores i hores.

 


10. Flickchart

Aquesta web t’ajuda a elaborar les teves llistes de pel·lícules preferides a base de “tests” en què has de triar la teva preferida d’una sel·lecció. Crea rankings per temes, gèneres, dècades, etc… i descobreix-ne que no coneixies.

 


11. The Movie Title Stills Collection

I per acabar us deixo aquesta curiositat, una col·lecció d’imatges de les escenes de títol de centenars de pel·lícules. Una web preciosa on pots consultar per dècada des dels anys 20 fins ara, i veure com han evolucionat els estils i les produccions que s’han estrenat any per any.

En coneixeu algun més que podría ser interessant pels cinèfils? Siusplau compartiu-lo als comentaris! ;-)

Novembre 16, 2009

Google Street View ja cobreix tota Catalunya

Bé, gairebé tota Catalunya. Quan es va estrenar el servei fa aproximadament un any, només estaven disponibles les grans ciutats i en el cas de Catalunya, bàsicament hi podíem veure els carrers de Barcelona.

Ara, des de fa uns dies, quan entrant a Google Maps, sel·leccionem la icona del “ninot” a l’esquerra a dalt i l’arrosseguem damunt del mapa, veurem com s’assenyalen en blau gran part de les carreteres de Catalunya:

Picture 31

Això vol dir que per aquí ja hi ha passat el cotxe de Google i que ja hi podeu passejar virtualment. Sembla que per a algunes poblacions estan disponibles tots els carrers (excepte algunes vies peatonals, els barris vells, etc) mentre que per altres només ho estan les vies d’accés i algunes vies urbanes principals. Aquí trobareu més informació sobre Google Street View.

Jo ja he fet un volt per la meva ciutat de Girona:

Picture 16

I vosaltres? Heu trobat alguna imatge interessant i curiosa Google-passejant pels vostres indrets preferits? Deixeu-nos un enllaç als comentaris i si en recollim uns quants actualitzaré aquesta entrada! :-)

via Genbeta

Actualització:

Acabo de llegir una anècdota divertida que li va passar a en Jordi de TOT MAC, va veure passar el cotxe quan era de vacances i s’ha trobat a l’Street View assegut en un banc. ;-)

Novembre 11, 2009

Les xarxes socials a l’estat espanyol

Aquesta mateixa setmana s’ha publicat un informe sobre les xarxes socials i el seu ús a l’estat espanyol realitzat per Elogia Ipsofacto per a iabspain, una associació de publicitat interactiva. Els resultats es basen en una enquesta a unes 500 persones entre els 18 i els 55 anys i són força interessants, sobretot confirmen moltes coses que ja sospitàvem. Us deixo un resum de les conclusions que m’han semblat més interessants:

  • Un 61% dels usuaris de xarxes socials utilitza aquest servei a diari, i un 84% més d’una vegada a la setmana.
  • L’usuari de xarxes socials dedica més temps a aquest servei que a d’altres serveis d’Internet o fins i tot que als mitjans convencionals, ja que és el mitjà que més li agrada, principalment per considerar-lo el més divertit i un dels més actuals i dinàmics.
  • L’activitat més comú a les xarxes socials és l’enviament de missatges. La segona activitat que es realitza amb més freqüència és compartir imatges o fotografies.Picture 14
  • Dins de les xarxes socials, s’interactua amb més freqüència amb els amics actuals que amb cap altre tipus de contacte. No obstant això, també s’interactua amb freqüència amb antics amics, companys d’estudis i amb familiars.
  • La manca de privacitat i d’intimitat són els principals frens de les xarxes socials. També es perceben de forma negativa els falsos perfils i els enganys d’alguns usuaris.
  • Facebook és la xarxa social més coneguda de forma espontània i suggerida (l’utilitza un 82% de la mostra), i és la preferida per la meitat de la mostra analitzada. Tuenti és la segona més coneguda de forma espontània i la més preferida per un 24%.
  • L’usuari de xarxes socials es connecta principalment a la llar. Un 87% es connecta des de casa molt o bastant sovint. Només el 17% de les connexions tenen lloc a la feina i un 8% al centre d’estudis  (aquesta és la conclusió que més em sorprèn… i em fa pensar que la gent no deia la veritat i que el resultat està una mica sesgat, com quan hi ha eleccions i a les enquestes sempre surten menys vots per al PP)
  • Un 30% de la mostra indica que recorda alguna campanya de comunicació concreta a les Xarxes Socials.
  • Un 44% dels enquestats és fan o amic d’alguna marca o empresa dins de les Xarxes Socials.
  • Tuenti és la xarxa social més coneguda i la més freqüentada pel segment de 18 a 24 anys. Facebook és la xarxa menys freqüentada pel segment més jove (18 a 24 anys), i més freqüentada per la resta de segments, principalment pel de 25 a 30 anys.

Trobo que és un bon informe i només afegiria un parell comentaris:

a) Si amb 14 anys ja pots tenir compte a moltes xarexs socials, la mostra hauria d’haver inclós menors d’edat. De la mateixa manera, al “capar” la mostra als 55 anys crec que es sesguen una mica els resultats, sobretot pel que fa a les xarxes socials professionals com Xing o LinkedIn. Hi molts sèniors (>50) que utilitzen Internet, i aquest segment és un dels que més ha crescut últimament a les xarxes socials.

b) YouTube no és una xarxa social, és un portal de vídeo. Per molt que ho intentin colar amb calçador: la gent no la menciona espontàniament com a xarxa social perquè no ho és (duh). Això no treu que és molt popular també.

Feu clic aquí per veure la presentació sencera de l’informe si li voleu fer un cop d’ull:

Picture 15

Novembre 10, 2009

Què sap Google de tu?: Google Dashboard

Picture 10Si ets usuari d’algun dels múltiples serveis de Google i hi tens un compte potser t’has preguntat alguna vegada “què sap Google realment de mi?“. L’empresa reina dels buscadors sap que de vegades sentim certa “paranoia” davant l’enorme confiança que hi hem dipositat a l’hora de manejar i controlar les nostres dades i la nostra privacitat. Per això, fa uns dies han tret un nou servei anomenat Google Dashboard.

Dashboard és una paraula anglesa que significa “tauler de control”, és a dir un lloc centralitzat des d’on manejar i controlar tot el referent al teu compte a Google. Si aneu al Google Dashboard del vostre compte veureu un resum visual de tota la informació que Google té relativa a aquest compte i per a cada un dels seus serveis. Ara per ara s’hi recullen fins a 20 serveis de Google (nosaltres veurem els que utilitzem), inclosos els més populars: el correu de Gmail, Google Docs, el teu historial web, YouTube, Google Reader…

Picture 8

A l’esquerra de cada servei veiem un detall de la informació d’usuari associada i a la dreta tenim uns enllaços directes per a poder editar les diferents opcions de configuració de forma fàcil. No cal dir que aquesta pàgina és privada i la informació només està disponible per a nosaltres, a menys que hi hagi al costat una petita icona amb tres caps que indica que es tracta d’informació pública: Picture 11

Us deixo aquí un vídeo oficial de Google en castellà on explica el nou servei de forma detallada:

Us ha sorprés alguna de les coses que sap Google sobre vosaltres? Deixeu un comentari! :-)

Novembre 4, 2009

5 personatges interessants per seguir a Twitter

Aquest any serà recordat com l’any en què Twitter ha explotat com a fenòmen a nivell internacional (tot i que encara a Catalunya és un fenómen relativament recent…). Una conseqüència (i potser també una causa) d’aquesta popularitat és la gran quantitat de famosos que s’han posat a utilitzar aquesta eina per a dir la seva.

Aquí us deixo un petit recull de personatges interessants, curiosos i (alguns) admirables que per sort twittejen amb comptes personals i ens permeten seguir el que els passa pel cap i fins i tot contactar amb ells. (Nota: alguns personatges, entre ells alguns que admiro molt com en Mozz o un dels meus estimats Beatles, també tenen compte a Twitter, però només és un recull d’enllaços i d’auto-promoció… i és una llàstima!)

1. David Lynch: director de cinema, autor de “Twin Peaks” i “Terciopelo Azul” (més informació)

Sovint twitteja sobre el seu projecte actual i reflexions de la vida en general, respon a preguntes que li fan i fins i tot panteja temes per a que els seguidors li expliquin què han fet el cap de setmana o quins projectes es porten entre mans:

Picture 1

2. John Cleese: còmic i actor britànic, membre dels Monthy Python (més informació)

Els seus twitts són plens del seu britànic i inconfusible sentit de l’humor i de tant en tant respon a d’altres usuaris. Un exemple clàssic:

Picture 2

3. Yoko Ono: artista japonesa i vídua de John Lennon (més informació)

Els seus twitts inclouen informació sobre alguns dels seus projectes i temes de solidaritat amb els que està involucrada (give peace a chance? ;-) ) però també hi trobareu moltes reflexions i consells molt profunds sobre la vida del tipus:

Picture 3

4. Paulo Coehlo: escriptor i filòsof brasiler, autor de “L’Alquimista” (més informació)

L’autor twitteja molt sovint i respon a moltíssima gent que li fan preguntes o comentaris sobre temes generals. També inclou de tant en tant reflexions sobre la condició humana, a l’estil dels seus llibres:

Picture 4

5. Andreu Buenafuente: “showman” català – perquè veieu que a casa nostra també tenim twitter-celebrities :-) (més informació)

Els seus tweets semblen cada vegada més genuïns i personals, respon sovint i parla dels seus programes però també d’altres aficions seves com el dibuix o la fotografia:

Picture 5